A
la Sentència, s'estima la demanda, es declara la nul·litat dels contractes i
annexos, amb restitució recíproca de prestacions entre les parts i es condemna
a la demandada a reintegrar als actors 309.329.87 €, més els interessos legals,
des-de la data d'interposició de la demanda.
El
Tribunal considera que existeix una clara actuació dolosa de Bankia en la
comercialització d'un producte arriscat i objectivament especulatiu a unes
persones de perfil conservador i sense coneixements financers, únicament perquè
el producte computa com a recursos propis de l'Entitat.
D'aquesta
interessantíssima Sentència, destaquem, de forma resumida, els següents
arguments:
La participació preferent és una classe de valor negociable que ha estat profusament emesa per les entitats de crèdit en els últims anys com a part de la seva estratègia dirigida al sanejament dels seus balanços davant la severa crisi financera que els afecta.
La participació preferent és una classe de valor negociable que ha estat profusament emesa per les entitats de crèdit en els últims anys com a part de la seva estratègia dirigida al sanejament dels seus balanços davant la severa crisi financera que els afecta.
Els
clients creien que contractaven dipòsits, a un termini fix de 5 anys, que podia
ser rescatat en qualsevol moment sense penalització, quan en realitat estaven
subscrivint unes preferents que els convertia en partícips dels riscos i deutes
de l'entitat bancària.
Així
mateix va quedar acreditat que, encara que el matrimoni va signar el test de
conveniència (la filla no) ho van signar com un mer formulari i no van
contestar a cap pregunta, ja que el test, va sortir emplenat de la impressora,
així ho va reconèixer el gestor, en dir que tenia instruccions de “col·locar”
les participacions als clients “era un tema prioritari com en altres campanyes
i productes”. No sabia quins estudis tenien els actors, no pensava que passés
el que ha passat, era un dipòsit perpetu sense venciment, no els va informar
que la garantia era el banc i que podien perdre, ho va vendre com un producte segur fins i tot ho va
recomanar als seus familiars; li
constava que va donar informació, però no recordava com, es desconeixia que no
anava a haver-hi mercat secundari, en el test es marcava per l'experiència i
coneixement dels clients i ells signaven, no recordava, que de les quatre preguntes
del test, només una fes referència a preferents, les caselles sortien marcades
de l'ordinador. Les característiques eren que era un dipòsit perpetu sense
venciment. No sabia que era capital de l'empresa. No recordava si els va dir
als actors que si Bankia no tenia
beneficis, ells també perdrien. No sap si els actors van llegir el tríptic.
La Sentència conclou que:
En aquest cas hem de concloure que el consentiment dels demandants per a la compra de participacions preferents, va ser prestat per error, primer perquè les seves circumstàncies personals els allunyen del perfil inversor que adquireix aquest tipus de productes complexos, es tracta de persones jubilades i la seva filla que només està de suport, que no podien disposar de forma immediata dels seus estalvis, atès que es trobaven dipositats en un termini fix i les participacions preferents els oferien aquesta possibilitat, es tracta doncs d'un estalviador ordinari, com a dipositant de diners en situació jurídic-financera de risc mínim i no, un inversor de risc al màxim nivell, fins i tot en posició de major risc que la pròpia dels accionistes o, si escau, quota-partícips, de l'entitat de crèdit emissora, no resulta difícil establir el caràcter de perfil minorista i no inversor, de l'actor en el moment de la subscripció inicial dels contractes objecte de l'enjudiciament i, per tant, el caràcter inadequat dels mateixos en atenció al seu perfil.
Tota
aquesta falta d'informació porta a la conseqüència que els actors prestessin el
seu consentiment en l'adquisició del producte, concorrent error invalidant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada