A Catalunya, hom pot decidir el destí del seu patrimoni en cas de defunció, a través d'un pacte succesori.
Els pactes succesoris són contractes. Poden atorgar-se entre cònjuges o convivents, parents en linea directao col.lateral fins al quart grau i parents del cònjuge o col.laterals fins a segon grau i han de fer-se en escriptura pública.
Poden atorgar-se respecte de tots els béns de la futura herència o bé fer-se per a atribucions particulars d'aquella.
Perquè deixar l'herència a través d'un pacte successori o no fer-ho?
La diferència entre el pacte successori i el testament, que esdevé la única eina que permet aquesta planificació a la resta del territori espanyol, rau principalment en què: en testament hom pot decidir qui institueix hereus i/o legatari i modificar la seva disposició unilaterlament i tantes vegades com vulgui. El testament posterior deixa sense efecte l'anteriorment atorgat. En canvi, els pactes succesoris són contractes bilaterals que només podràn modificar-se si concorre la voluntat de tots els intervinents, a saber, el futur causant i els beneficiaris de l'herència (llevat que concorri la causa d'indignitat en el beneficiari atès que en aquest cas pot revocar-se unilateralment pel futur causant).
A més, el beneficiari d'una atribució particular feta en pacte succesori podrà fer-la seva amb independència de l'acceptació o repudiació de l'hereu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada